Els portaveus de la Moncloa estan molt excitats. En la seva croada per salvar el soldat Sánchez no s’aturen a llegir la lletra petita. Quan la UE va anunciar que anava a reformar el mercat elèctric es van afanyar a proclamar que s’anava a estendre l’excepció ibèrica pactada in extremis pel president espanyol. Veurem com acaba, però per ara la reforma va en una altra direcció que no és limitar el preu del gas que s’utilitza per generar electricitat i subvencionar-lo, com fan Espanya i Portugal gràcies a l’excepció, sinó en limitar el preu que es paga per les energies verdes garantint la seva rendibilitat. Ara, aquests portaveus es dediquen a titular cinc columnes que Brussel·les, amb el nou impost a les energètiques que proposa la Comissió Europea, copia el que està tramitant Sánchez en el Congrés. Però, com explica Sara Ledo al diari, res més lluny de la realitat. Els dos impostos comparteixen la música, però la lletra no s’assembla gens. Per començar, i gairebé ja no fa falta dir res més, l’impost europeu grava els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques mentre que l’espanyol grava els ingressos extraordinaris. Tot i que el tipus impositiu és més gran en la proposta de la CE, el cert és que no s’ha de ser un linx fiscal per saber que una empresa pot veure com augmenten exponencialment els seus ingressos i estar a punt de la fallida perquè se li han multiplicat els costos. És el que els passa ara a les energètiques que no tenen mitjans propis de generació. Però és més popular dir que castigaràs els ingressos de les grans empreses que dir que limitaràs els beneficis. I així, de titular en titular convenientment adornat, superes el PP en set dècimes a l’enquesta del CIS.