Griñán és bon home i taula rasa

Com no han de recolzar l’indult a Griñán dos dinosaures com Felipe González i Alfonso Guerra si al seu dia van recolzar els de Barrionuevo i Vera, ministre de l’Interior i secretari d’Estat de Seguretat, que purgaven presó per segrest. González va posar llavors tan baix el llistó de la decència que si no estigués ocupat passejant en iot i comptant els diners que guanya com a conseller de no sé quantes companyies, estaria sol·licitant cinc indults setmanals per a tota mena de delinqüents. «De segrest cap a baix, tots al carrer» vindria a ser el lema penitenciari del PSOE. Que Griñán malversés diners públics mentre presidia la Junta d’Andalusia és una falta lleu; qui no ho ha fet alguna vegada; algú es despista un moment, mira cap a un altre costat i els milions que haurien d’haver anat aquí han anat allà, què importa, home, indult i s’ha acabat. Un altre tema és que tingui alguna utilitat que alts càrrecs del PSOE demanin l’indult per a ex alts càrrecs del PSOE. És el mateix que els polítics del PP que demanen l’indult per a Zaplana o els líders ‘llacistes’ que van esquivar la presó però el sol·liciten per als que sí que hi van ingressar. L’original i digne d’encomi seria que algú demanés que un càrrec del seu propi partit no sortís de presó fins que hagués complert íntegrament la pena, perquè aprengui. Griñán té mala sort perquè, a més del seu propi partit, només la seva família sol·licita el seu indult, quins altres, què hi podien fer. El seu fill va fer pública una carta assegurant que Griñán és bona persona. No sé si algun jutge admetria una lacrimògena missiva com a prova de la defensa, però per si de cas, allà la tenen. Sempre he dit als meus fills que si alguna vegada em condemnen a la presó, no escriguin cartes en les quals parlin bé de mi, quina vergonya. Un té la seva honra, tot i que potser també la tenia Griñán fins que va veure com els barrots el tancaven, i llavors la va perdre. Jo soc de l’opinió que més val honra sense llibertat que llibertat sense honra; una cosa semblant va dir algú d’uns barcos. Prefereixo entrar a la presó que ser defensat en públic pels meus fills, tot i que podria ser pitjor: podria sortir la meva mare jurant que de petit em menjava la verdura, que a qui se li acut acusar-me de res. El fill ens va fer saber que Griñán és molt bona persona i que va estar anys sense canviar de cotxe. Exactament el mateix que jo, i a més fa deu anys que no el rento, de manera que, a sobre, puc afegir consciència ecològica a la meva defensa. Aquest historial em permet, suposo, posar la mà en tota caixa de cabals o culs que es posin al meu abast i ningú em podrà dir ni piu, pel meu currículum de bona persona. A veure si la pressa a l’indultar els Junqueras, Romeva, Cuixart, Tururull i companyia va ser també perquè són bona gent. Caldrà esbrinar com es comporten a casa. -Ho sento, per a l’indult no n’hi ha prou que la seva família acrediti que és vostè bon marit i més bon pare, sinó que ha de tenir al corrent de pagament el carnet d’algun partit polític. Per aquí sí que em podrien agafar, perquè una vegada vaig tenir-ne el d’ERC, però només perquè la secretària que el tramitava era una rossa per sucar-hi pa, tot i que mai vaig pagar-ne la quota. Lector, aprengui la lliçó, que no li passi com a mi: si la seva aspiració és delinquir, faci’s polític. La ‘desjudicialització’ de la política era això.

El més llegit