Tots, malament

Per fi ha acabat la pel·lícula del mentider i al final comproves que ningú ha estat bé. Recordem els protagonistes: Domingo Catoira: malament. Li han faltat l’experiència, els contactes i guanyar-se el respecte; li han anat grans tots els vestits i al final li han faltat llums i li han sobrat ombres. No va tenir valentia per dir la veritat des del primer dia, tot i que allà ja estava en joc el seu sou. Chen: no presideix el club, sinó que el teledirigeix, com els milers de cotxes que ven d’un negoci que sí que domina. No li ha donat ni un clavell a Catoira perquè fitxi. Va estar uns dies a Barcelona i només per minuts no li va entrar la proposta del Rayo. Mao: ara que ja sap de què va això, el manament número 1 hauria de ser «mai més encobrir els capricis d’un futbolista». Hauria sigut l’heroi de la pel·lícula si el 5 d’agost diu públicament que «el futbolista no està lesionat i s’ha negat a entrenar». Una altra cosa és que Chen hagi volgut que parlis. RDTimo, el protagonista. Horrorós. Ha malgastat, per voluntat pròpia, l’única oportunitat que tenia en la seva vida de jugar un Mundial. Si el 2020 li diuen que el 2022 no aniria a un Mundial i el que potser podria anar-hi seria Ferran Jutglà, el 9 que en aquell moment estava en el filial... s’hauria pixat de riure. És el que em passa ara a mi. Un consell: quan aquesta nit dormis al teu estimat Madrid i siguis al teu llitet, mires el sostre, i en veu alta et dius a tu mateix: «Raúl... no t’ha trucat ningú. N-I-N-G-Ú». I li dones les gràcies a l’amigot Presas, que te’n volies anar a la Premier i has acabat al Rayo. Sí, al Rayo Vallecano. I ves amb compte amb Iraola, amic, que és un altre bon entrenador; a veure si et trobaràs amb un altre Diego Martínez i has de fer un altre comunicat. Ara visitarà programes d’esports de la capital i esquerdarà sense oposició, mentre col·legues assentiran amb el cap i li diran: «Sí, Raúl. Allò de Barcelona era insostenible». Estarà bé que algun dia RDT digui què és el que era insostenible. O què va demanar. I per què va fingir. Un petonet, Raúl.

El més llegit