Malgrat que va ser la primera, ella sempre va ser ‘l’altra’. De vegades passa. Gairebé sempre passa. És un efecte rebot amb tuf sexista que poques vegades s’aplica als homes, aquest tuf que acaba qüestionant la promiscuïtat marital d’elles, però mai la d’ells. Ningú diria d’Isabel Preysler que els marits que va tenir després de Julio Iglesias (un exministre de l’esquerra exquisida, un aristòcrata i un premi Nobel) van ser ‘l’altre’. Primer, perquè no hi van haver infidelitats; i, segon, perquè a ningú se li ocorreria atorgar a algun dels tres citats –tots a la cúspide del triomf social– el paper de segon plat. I tanmateix Camil·la d’Anglaterra (o del Regne Unit, per ser exactes), sempre va ser la segona quan en realitat era la primera, perquè al seu marit, el rei Carles III, li van imposar com a dona aquella que era una altra respecte de la primera, que en realitat no era ni la primera ni l’altra. Un embolic tremend. Passa sovint a les cases reials, que acostumen a arraconar les amants als soterranis del ‘ja t’hi pots florir’, vilipendiades, assenyalades, desterrades en un cruel ostracisme. N’hi ha prou d’imaginar Bárbara Rey o Corinna com a reines emèrites.