Una a una van anar caient les utopies. Els somnis revolucionaris del segle XX van acabar derrotats, banyats en sang i desvari. Quan vam desterrar –o vam permetre que ens desterressin– les ambicions col·lectives, ens vam programar per a l’èxit individual. I allà hi havia la feina. Aquella herència bíblica, però també el vedell d’or. Dies de guanys fàcils, ‘yuppies’, Porsches Cayenne, ‘Espanya va bé’, inauguració de grans centres comercials... ¡Visca l’hedonisme consumista! Tot era possible. De tu depenia. Sempre de tu. De tu. Fins que el castell de cartes es va començar a enfonsar.
Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La trampa laboral
L’actitud contrària a la feina s’ha estès en les dues economies més potents del món i el seu eco arriba als nostres carrers. De fons, un gran malestar
Temes:
El més llegit
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"
- Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton