Els diners, com la llengua, són el resultat de l’activitat complexa dels éssers humans. Són béns comuns, en fi, però estan mal repartits. Tan aviat hi ha gent que no és capaç d’arribar a final de mes com n’hi ha que no és capaç d’arribar al final d’una frase. Hi ha gent que tira de la targeta de crèdit per fer front a un pagament imprevist i n’hi ha que es defensa de la vida amb frases fetes per les quals els cobren, però, uns interessos ideològics altíssims. Hi ha un control dels diners com hi ha un control de la sintaxi. Si dominéssim l’art de col·locar les paraules exactes al lloc adequat, ens traurien menys els fetges. Però no ens expressem: ens expressen. Una de les grans troballes comercials dels últims temps és el sintagma «bé aspiracional». ¿Quina classe d’idiota no aspiraria a assolir un bé aspiracional?
A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Relacions econòmiques
El bé aspiracional per antonomàsia, ara mateix, és la moderació, el significat de la qual és un misteri. La moderació està cridada a guanyar les eleccions, a governar, a tallar el bacallà
Temes:
El més llegit
- Missatge urgent de la policia pel que està passant amb les persianes a les segones residències i pisos que passen moltes hores buits
- ¿Què se n’ha fet de l’Eric i el Pau, els dos alumnes que van treure la millor nota en la selectivitat de l’any passat a Catalunya?
- Catalunya ‘busca’ funcionaris per als seus ajuntaments: comença la selecció de 218 places
- Homenatge a Casa Leopoldo
- Torna la calor: els termòmetres pujaran a partir d’aquest dijous a tot Espanya i arribaran de nou a màximes de 40 graus