La Diada va estar condicionada per una bomba política, llançada per Xavier Antich, president d’Òmnium, que cridava més aviat a la moderació, i va acabar amb una altra, de tall radical, deixada anar per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, en línia amb el populisme que recorre mig món. Antich va defensar la necessitat de superar el relat del procés. «Deixem d’entretenir-nos amb l’1 d’octubre», va proposar, mentre demanava una nova estratègia per a l’independentisme. El president d’Òmnium és filòsof i coneix el valor de les paraules. Sap que deixar de banda el procés no suposa només substituir un relat per un altre. S’ha abusat tant de l’anomenat mandat de l’1-O que no hi ha manera de llençar l’aigua bruta sense que el nen se’n vagi pel desguàs. Carles Puigdemont, que ha fet de la defensa d’aquest mandat la raó de ser de la seva supervivència, va recollir el guant. A les portes de la Diada va cridar a «arribar a allò que vam decidir l’1 d’octubre».