Ara, sí. Definitivament hem vist morir l’últim símbol del segle passat. El que es va anomenar el segle curt –de la Primera Guerra Mundial a la caiguda del Mur–, la reina Elisabet II l’ha prolongat fins aquests dies de dol. En 70 anys que ha exercit al tron el món ha cobert un cicle complet. L’última guerra mundial va donar peu a construir un món més segur. Es van crear institucions com l’ONU, per trobar el diàleg absent a les trinxeres. Es va fusionar Europa per frenar les tensions al vell continent, es van crear lleis de guerra per jutjar genocides i es va acabar promovent una aliança atlàntica, per assegurar que els valors democràtics estarien fora de perill davant totalitarismes. Tot això que per a molts és història s’ho emporta la memòria d’una reina, que sense governar ha sigut protagonista dels grans canvis que ens han portat fins aquí. A través de totes aquestes institucions, inclosa la monarquia britànica, vam aconseguir que el final del segle XX fos molt menys convuls que la seva primera meitat. És part d’un llegat, que en el cas de la Reina Elisabet va començar des del primer dia de la seva coronació, iniciant un camí d’aprenentatge i compromís, que li va guanyar l’apreci i reconeixement no només dels britànics, sinó de mig món.