Aquest any són notícia els que no van a la manifestació de la Diada. Ja era hora. No hi va el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Junts el critica amb la boca petita. Mas no hi va anar mentre era president. Al contrari que Puigdemont i Torra, va voler ser el president de tots. Tampoc hi van els consellers d’Esquerra. Anatema. I tampoc hi va Oriol Junqueras. Enviat directament a la casella de botifler. Òmnium hi passa de puntetes. Tot moviment polític i social, quan exigeix puresa, restringeix el seu perímetre. Ho va deixar cantat Pau Donés: la riquesa està en la barreja. L’independentisme ha passat d’intentar ser, el 2012, una proposta també d’aprofundiment democràtic a ser un moviment temorós de la diversitat. I alguns dels seus portaveus, clarament excloents. O se sotmeten al discurs de l’Espanya del 155, del govern dels jutges i de la ‘lawfare’ o en són expulsats. Per això no hi ha en el manifest de l’ANC cap paraula contra els que utilitzen la independència per no retre comptes de les acusacions de corrupció, i sí que hi ha pulles contra els que encara creuen en la taula de diàleg. Vaja, que si fos el cas, els aplaudiments serien per a Borràs i els xiulets per a Aragonès. Curiós. L’unilateralisme ha fet encara més inviable la independència a curt termini. Ho saben però no ho diuen. És en el subtext del debat que publica Júlia Regué amb els presidents de l’ANC.