Setembre, aquest mes cruel

April is the cruellest month, va escriure el poeta TS Eliot. Potser no coneix la frase, però el vers és recurrent entre els anglosaxons, que el citen sovint. Sense saber que Eliot s’equivocava. El mes més cruel, o així apareix en la majoria de les enquestes, és el desembre. Molts es deprimeixen per Nadal. El segon mes més odiat, i temut, és el setembre. Molta gent ha de tornar a enfrontar-se aquest mes a una feina que no li agrada. O que li agrada però és avorrida. Alguns s’han barallat aquest estiu amb la parella. D’altres, al contrari, han viscut un meravellós estiu de l’amor... Però l’objecte del seu amor està ara a sis-cents quilòmetres. Molts i moltes s’enfronten a despeses extra: els llibres dels nens, els uniformes, les matrícules... Sí, vostè també odia setembre. Ja ho deia Green Day: Wake me up when September ends (‘desperta’m quan s’acabi setembre’). I això voldríem molts, dormir tot setembre i despertar a l’octubre, si pot ser pel superpont de la Hispanitat, sisplau. Tornar de les vacances a la rutina es fa molt dur per a alguns. No superen allò de passar de la sorra a l’asfalt, del xiringuito de platja a l’oficina, dels dies lluminosos als grisos. Potser vostè no s’adona que està travessant el que els saxons (de nou) anomenen «post-holiday blues». Potser es nota estrany o estranya però no ha posat nom al que li passa. Així que li faré unes preguntes: Així que li faré unes preguntes:¿Fa més de dues setmanes que nota canvis en l’estat d’ànim? És a dir, ¿experimenta tristesa, irritabilitat i/o sentiments de desesperança, de sentir-se malament amb si mateix? ¿Li afecten més les crítiques que de costum? ¿Salta a la mínima? ¿Es retreu a si mateix algunes situacions que no són responsabilitat seva? ¿Experimenta sensacions de vergonya i culpa? ¿Plora? ¿Li costa moltíssim concentrar-se? ¿Les tasques que abans eren molt fàcils ara li resulten un món? ¿Experimenta molta fatiga i cansament? ¿Està tenint canvis en patró de son? (¿O dorm molt més que abans o pateix insomni?) ¿Nota canvis en els hàbits alimentaris (ganes de consumir carbohidrats simples, com els aliments amb sucre, i tendència a menjar més, amb el consegüent augment de pes)? ¿Ha disminuït la seva activitat social? ¿Passa menys temps compartit amb amics i potser ni tan sols li ve de gust fer-ho? Si ha contestat sí a més de tres preguntes i, atenció, no se sentia vostè així a l’agost, no hi ha dubte: Pateix vostè de tristesa postvacacional ¿Què és la tristesa postvacacional? ¿Què és la tristesa postvacacional?Se la coneix també com a síndrome postvacacional. La tristesa posterior a les vacances comparteix molts dels símptomes característics d’un trastorn d’ansietat o de l’estat d’ànim: insomni, falta d’energia, irritabilitat, dificultat per concentrar-se i ansietat. Però, a diferència de la depressió clínica, l’angoixa és de curta durada en lloc de llarg termini. ¿Què causa la tristesa postvacacional? ¿Què causa la tristesa postvacacional?Hi ha relativament poca investigació sobre el tema, però el consens entre els experts és que la culpable principal és la baixada d’adrenalina. La suspensió abrupta de les hormones de l’estrès després d’un esdeveniment important, ja sigui una boda, una data límit important o les vacances, pot tenir un impacte profund en el nostre benestar biològic i psicològic. Però l’adrenalina és només una part de l’equació. També hi influeix l’efecte de contrast. Es tracta d’una forma de biaix cognitiu en què la percepció de les diferències augmenta o disminueix com a resultat de l’exposició a alguna cosa amb característiques similars, però amb diferents qualitats clau. És a dir, és la manera com el cervell intenta restaurar l’ordre mentre s’ajusta entre experiències marcadament diferents. I per a la gran majoria dels pencaires corrents i dels que som pares i mares, l’estiu suposa una gran desviació de la nostra rutina normal. La readaptació ens costa. Emocions que vostè pot sentir al setembre Emocions que vostè pot sentir al setembreSi bé la «síndrome postvacacional» no suposa un cas greu de depressió en la majoria de les circumstàncies, el cert és que els qui el pateixen estan buscant un camí per tornar a la normalitat. I la normalitat, o el que cada un entén per normalitat, té un aspecte diferent per a cada persona. Per això les emocions involucrades amb la tristesa posterior a les vacances varien molt. Les emocions comunes que senten les persones inclouen: Buit BuitPotser vostè es pregunta per què se sent buit. Diverses raons, inclòs l’esgotament, poden contribuir que se senti així. Al cap i a la fi, l’estiu sempre és frenètic, fins i tot si no t’has mogut de casa. Se surt molt més, s’interacciona molt més. I, segons les estadístiques, es practica més sexe. Decepció DecepcióAquest sentiment de decepció després de les vacances podria ser simplement la seva recuperació després de viure emocions positives intenses. Per exemple, molta gent comparteix vacances amb amics o familiars i és possible que vostè hagi sentit una alegria i felicitat extremes al veure’ls. Molt en particular si la pandèmia el va allunyar. Moltes persones han pogut tornar a viure experiències, com festivals o concerts, que no havien viscut en dos anys. I d’altres han viatjat per fi a l’estranger després de dos o tres anys sense poder fer-ho. És possible que ara se senti deprimit a mesura que les seves emocions es regulen i reajusten. És a dir: tot el que puja, baixa. És com quan es viu un amor d’estiu als quinze anys i s’ha d’acomiadar des de la finestreta de l’autobús. Ha sigut preciós i és meravellós haver-lo viscut, però se senten ganes de plorar. Soledat SoledatPer contra, és possible que s’hagi sentit especialment aïllat i sol durant l’estiu. Potser per qüestions econòmiques es va haver de quedar a casa. Potser és una de les persones que va trencar amb la parella a l’estiu. Per a aquells que se senten sols per vacances o després, els psicòlegs aconsellen que cultivin el seu sentit de gratitud i siguin amables amb si mateixos. Fins i tot que escriguin el seu diari de gratitud: cada nit, escrigui tres coses boniques que li hagin passat avui. Encara que sigui haver acariciat un gosset adorable al carrer o haver retrobat una arracada que creia que havia perdut. Petites coses. Estrès EstrèsUna altra raó per sentir tristesa després de les vacances és que està estressat. Si va viatjar per primera vegada en molt temps, la logística podria haver complicat les coses. Preparar-se per a un llarg viatge amb cotxe o avió i tornar ja és prou difícil. A més, mantenir-se actualitzat sobre les regles en canvi constant sobre l’ús de mascaretes, els requisits de vacunació i els no-sé-quants documents que cal portar a l’aeroport, pot haver afegit a la seva llista de tasques pendents una sensació d’aclaparament interminable. Especialment si vostè és com jo: despistat. Després de tanta sobreestimulació, al tornar a casa l’estrès continua: desfer maletes, posar rentadores, revisar el correu... Si bé és possible que hagi disfrutat de les vacances, el cert és que vostè va interrompre la seva rutina i realment no va descansar gaire. Jo, per exemple, vaig tornar de vacances esgotada. M’ho havia passat molt bé, sí. Però dormir, el que es diu dormir, gairebé no havia dormit en quinze dies. Pèrdua PèrduaSi estava a prop de la seva família i ja no, és possible que senti decepció i una sensació de pèrdua. El mateix passa si s’ha separat durant les vacances. Recordi que les emocions durant i després del període de vacances poden augmentar especialment: les vivim de forma més intensa perquè no teníem la rutina i les preocupacions laborals per desviar el focus. ¿Per què ens sentim tan deprimits després de les vacances? ¿Per què ens sentim tan deprimits després de les vacances?Pel canvi de rutina Pel canvi de rutinaPer a la gran majoria, les vacances són l’únic període l’any en què interrompem una sèrie de rutines i hàbits. De manera que, fins i tot si les seves vacances no van ser tan alegres i brillants, el cervell exagera les realitats de la vida quotidiana, fent que el retorn al mundà sembli desproporcionadament més ansiós i depriment del que realment és. Per la llum Per la llumEls neurocientífics opinen que aquesta depressió s’origina per la disminució de la llum solar, que afecta el cervell, ja que influeix en la producció i síntesi de determinades hormones clau en el cervell. Dues substàncies químiques específiques, la melatonina i la serotonina, podrien estar-hi involucrades. Totes dues contribueixen a regular els cicles de son-alerta, l’energia i l’estat d’ànim. Els dies més curts i foscos de l’hivern podrien ocasionar un increment en els nivells de melatonina i una disminució en els de serotonina. I les davallades de serotonina ens deprimeixen. Al setembre, cada dia disminueix tres minuts la llum solar i això afecta en els cicles circadiaris, que ens activen al matí i ens deixen iniciar el període de son per la síntesi de melatonina. La llum solar és imprescindible per a tothom, com la vitamina D, que s’assimila amb el sol. Però molt en particular per a les persones amb tendència a la depressió o l’ansietat. En general, el cos es va habituant a mesura que la llum es va reduint. S’entén que en un període de 3 a 4 setmanes hem de sentir-nos reposats d’aquest malestar físic, mental i emocional que és la depressió postvacacional. Si s’estengués més, caldria buscar ajuda professional Perquè el nostre cervell ens està enganyant Perquè el nostre cervell ens està enganyantParadoxalment, la davallada de setembre pot suposar un signe d’un funcionament psicològic saludable. És només una d’una sèrie d’il·lusions que el nostre cervell fabrica. El cervell ens fa veure les coses més tristes del que en realitat són perquè les està comparant amb les vacances. Irònicament, la capacitat d’enganyar-nos a nosaltres mateixos cada dia és una indicació d’un bon funcionament mental i psicològic. Llavors, si disfrutem de l’estiu i preferim estar de vacances abans que tornar a treballar, paguem el cost emocional d’un descans ben disfrutat i experimentem un descens en la nostra línia base de benestar. Perquè estem emocionalment esgotats Perquè estem emocionalment esgotatsEl pes considerable de viure situacions noves i de gestionar les nostres relacions personals en condicions que no són aquelles a les quals estem acostumats és un altre factor possible que desencadena aquesta depressió posterior a les vacances. Segons la Dra. Judith Orloff –psiquiatra i autora de ‘Thriving as an Empath’– ( https://www.amazon.com/Thriving-Empath-Self-Care-Sensitive-People/dp/1683642910), posar bona cara i fingir felicitat pot ser increïblement esgotador. I a molts ens toca fer-ho per vacances si hem viatjat en família o amb un grup d’amics. De vegades no estem del tot contents amb les activitats proposades, però adoptem una façana somrient pel bé del grup. És a dir, ens «armem» durant el període de vacances com a mecanisme d’afrontament per lidiar amb l’estrès i les emocions i situacions difícils. Ens armem de paciència, de resignació i d’estoïcisme. Però ho paguem després. Pel canvi de dieta Pel canvi de dietaLes dietes de xiringuito, regades de carbohidrats, sucre, alcohol i oli de mala qualitat amb les quals molts de nosaltres ens alimentem (o més aviat sobrevivim) durant les vacances també podrien ser-ne culpables. L’alcohol és un depressiu àmpliament reconegut i la investigació també ha relacionat el menjar porqueria amb la depressió. Com era d’esperar, després d’un període de gairebé un mes d’excessos, és possible que no ens sentim d’allò més bé. Molt especialment si a casa portem una dieta sana. Consells sobre com sentir-se millor Consells sobre com sentir-se millorMés temps. Més temps.Això implica donar-se temps addicional per a tot: des de desfer la maleta fins a posar-se al dia amb el correu acumulat. Tot li costarà més, així que prengui-s’ho amb calma. Doni’s temps també perquè la depressió passi. Com he dit abans, és normal que se senti millor en tres setmanes. Si no és així, acudeixi a un professional El de sempre: Faci exercici, mengi bé. El de sempre: Faci exercici, mengi bé.Això no vol dir que s’hagi de matar al gimnàs. En té prou amb sortir a passejar una hora diària per segregar endorfines, que són antidepressius naturals. Recordi que també contenen antidepressius naturals el peix, els cereals integrals, la xocolata negra i el te verd. I ja he dit que cal evitar carbohidrats, sucre i alcohol. Intenti dormir bé. Intenti dormir bé. Si pateix insomni, quedi’s al llit, tanqui els ulls i imagini un lloc on hagi sigut molt feliç. Recorri’l a través de la imaginació. Recordi quina olor i quina temperatura hi feia, com brillaven els colors. Intenti recordar el màxim de detalls possibles. Si ho fa cada nit, probablement, al cap d’una setmana, aconseguirà adormir-se així. Eviti pastilles per dormir, perquè aquest insomni postvacacional sol ser temporal. Si utilitza la química pot solucionar el problema a curt termini, però en crearà un altre a la llarga. Expliqui-ho. Expliqui-ho.Expliqui per què se sent malament. Expliqui-li la família i als amics pròxims el que li està passant. Podrien ser útils. I, si no ho són, almenys no li exigiran tasques que ara mateix vostè no pot complir Parli. Conversi. Però no ho faci per WhatsApp. Pensi en algú amb qui se senti còmode i truqui a aquesta persona per telèfon. En lloc de queixar-se del seu estat d’ànim, pregunti-li sobre els millors moments de les seves vacances o el més divertit. Intenti mantenir una conversa divertida i alegre, no es concentri en el seu estat d’ànim, intenti contagiar-se de l’ànim de l’altra persona Surti de casa. Surti de casa.De vegades es crea un cicle d’estímul-resposta: estic a casa sol i em deprimeixo, per tant, com que he associat la casa a la tristesa, quan torno de la feina m’entristeixo. Fins i tot en un dia gris se sentirà millor fora que dins. ¿Recorda quan la seva àvia li deia «surt a prendre l’aire»? Doncs tenia raó. Respirar aire fresc fa alliberar endorfines. Compte amb el xoc cultural invers Compte amb el xoc cultural invers¿I això que és? Doncs ve a ser quan ens preguntem: «¿Què estic fent a (insereixi un lloc avorrit) quan podria ser a (insereixi un destí de vacances fabulós)?» En el meu cas: «¿Què faig al centre d’una ciutat molt contaminada quan podria estar nedant a les aigües cristal·lines de la Puglia?». Escrigui deu coses que li agraden de la ciutat on viu. Jo vaig escriure: els bars, els museus en general, el museu del Prado en particular, els cines, el parc del Retiro, l’amabilitat de la gent, els cambrers castissos, les esglésies antigues, les botigues de discos antics, la filmoteca. El que vostè escrigui és completament subjectiu, però podria ser qualsevol cosa, des de passejar per un parc pròxim fins a com li saluda cada matí el cambrer del bar on va a fer el cafè. Recreï alguna cosa que va conèixer a l’estiu Recreï alguna cosa que va conèixer a l’estiuHagi estat a Eivissa o a Itàlia, recordi les coses que van fer que les seves vacances fossin tan relaxades. ¿Va ser un ‘chupito’ d’herbes eivissenques o l’Aperol? Pot recrear aquest estat d’ànim a casa seva: només ha de prendre un altre ‘chupito’ o una altra copeta d’Aperol. A Madrid i a Barcelona hi ha tota mena de licors en grans magatzems, però, si no viu en una gran ciutat, pot comprar-los per internet. Molt millor si recrea el sopar d’aquell moment. Molts grans supermercats ara tenen línies d’alguns països o regions que potser ha visitat, així que faci l’esforç de planificar un menú amb productes locals. Els sabors del país que va visitar li transmeten records. De vegades també n’hi ha prou amb escoltar la música que s’escoltava allà. Per últim, i aquest consell s’aplica a qualsevol moment de la vida, no només al setembre: Per últim, i aquest consell s’aplica a qualsevol moment de la vida, no només al setembre:acceptem les emocions que ens toca viure. Aprofitem i disfrutem qualsevol moment lliure que tinguem, per petit que sigui acceptem les emocions que ens toca viure. Aprofitem i disfrutem qualsevol moment lliure que tinguem, per petit que sigui Tot i que no ens agradi sentir tristesa, melancolia, angoixa, ràbia, fatiga o cansament, són una resposta funcional del nostre organisme als canvis. Permetre’s plorar o acceptar que estem tristos no canviarà la realitat, però sí que ens permetrà viure-la d’una manera més serena. Sempre, en qualsevol moment de la vida, hem de pensar en les coses bones que tenim, no les dolentes. La sort que tenim d’haver pogut disfrutar d’unes vacances, o de tenir feina, o de tenir amics. O, simplement, de viure en un país europeu en el qual, si ens desmaiem al carrer, ens portaran a urgències i ens atendran (això avui dia no passaria a Síria o al Iemen). La sort que tenim de comptar amb nosaltres mateixos. Tots volem ser feliços, però per ser-ho hem d’atendre’ns, escoltar-nos, cuidar-nos i concedir-nos temps i calma quan ho necessitem. Molt especialment al setembre.

Setembre, aquest mes cruel

Potser vostè no s’adona que està travessant el que els saxons anomenen «‘post-holiday blues’». Després de desembre i el Nadal, aquest és el segon mes més odiat de l’any

El més llegit