És una temporada interessant per a la gent com jo, que arrossego tasques vitals pendents des de l’any 2002. Com que tinc vacances la segona quinzena de setembre, he passat l’estiu acumulant cites per a aquells dies. Sens dubte, he pronunciat les paraules «ja et diré alguna cosa al setembre i quedem un dia» per sobre de les meves possibilitats, perquè segur que arriben aquelles setmanes i em vindrà de gust allò de sempre: estar amb els meus fills, no fer res o veure partits. L’assumpte es complica encara més perquè he promès cafès, dinars i sopars en diverses ciutats d’un parell de països, he de llegir no sé quants llibres i veure un milió de sèries imprescindibles i, a més, per a aquella quinzena màgica que ja entreveig en l’horitzó amb falsos pensaments feliços tinc una pila de correus per contestar, mobles per comprar, factures per revisar i aquesta mena de tasques-tèrmits que ens van corcant la il·lusió per la vida.