Isabel II s’ha mort, per si no us n’heu assabentat. ¡Em queia bé, aquesta senyora! Tan bé com et pugui caure una menina pintada en un quadro, una cançó de Nana Mouskouri o una gallina. Bé com les coses, com les tardes, com els personatges històrics. En tots els dies de la meva vida, Isabel II mai em va fer res dolent. La notícia de la seva mort no m’ha commocionat més del que ho faria la dissolució d’una banda que escoltava poc. Amb 96 toca deixar lloc al planeta Terra. Al final semblava una tortugueta amb barret. Fins aquí la meva aportació als panegírics.