El periodista alemany Rudolf Walter Leonhardt va publicar el 1962 el llibre Las 77 Inglaterras, en què resumia en 77 seqüències el país que ell acabava de descobrir. A la portada hi apareixien tres imatges representatives del món descrit per Leonhardt: un pregoner reial tocat amb tricorni i vestit amb casaca, un orador espontani a Hyde Park Corner i un boby ajudant un nen a donar una paletada a un munt de carbó. Es tractés o no de tres llocs comuns, simplificació de la realitat de llavors, les 77 Anglaterres d’avui són radicalment diferents a les de fa 60 anys, quan Isabel II era una jove sobirana, el Regne Unit es desprenia sense treva del gruix del seu imperi colonial i la presència al carrer de ciutadans d’ultramar es tenia per un exotisme en el si d’una societat blanca, imbuïda encara de l’esperit imperial, disposada a acceptar com a adequat un titular de premsa tan sorprenent com aquest: «El continent, aïllat» (una boira singularment espessa feia impossible les comunicacions amb la resta d’Europa a través del canal de la Mànega).