Hi va haver i hi ha un debat molt llarg al voltant a quan va començar el cicle polític que ja tothom identifica amb el nom de ‘procés’. La majoria dels comentaristes el situa en aquella Sentència del Tribunal Constitucional que va retallar alguns dels articles de l’Estatut aprovat el 2010. Hi ha els que defineixen el seu inici amb la celebració de les consultes populars sobre la independència que es van anar celebrant a partir del 2009. D’altres, en canvi, veuen el moment en què va començar tot en la por que el Govern d’Artur Mas va tenir quan les mobilitzacions que van confluir al 15-M van fer escac en les seves polítiques austeritàries. N’hi ha fins i tot que, més atrevits i amb més atenció a la dimensió de la lluita partidista en el camp del nacionalisme català, situen les arrels del procés en la pèrdua del govern autonòmic per part de CiU el 2003 i, posteriorment, en la torsió independentista començada pel partit del pujolisme a partir del 2007. Segurament el debat seguirà, i segurament també les possibles respostes tenen a veure amb l’element que es considera més característic de tot el fenomen, si la mobilització popular, la pugna partidista o els ecos dels vents identitaris que el conjunt de les societats, no només ‘occidentals’, estan experimentant com a mínim des de la gran crisi financera del 2008.