Putin entre revessos, farols i amenaces

Tot i que es pot pensar que el pas del temps sempre afavoreix el més fort, i almenys en teoria és Rússia qui gaudeix d’aquesta condició, no sembla que el desenvolupament de la guerra a Ucraïna estigui confirmant aquesta suposició de partida. Moscou no només no ha aconseguit encara controlar la totalitat de l’óblast de Donetsk per aconseguir tot el Donbass, sinó que està patint significatius revessos al camp de batalla, tant a Kherson com a Khàrkiv. Vist ara, tot i que sense que la contraofensiva ucraïnesa hagi arribat a aconseguir encara resultats definitius, sembla clar que Kíiv ha sabut fer servir molt intel·ligentment les seves cartes en aquests últims dies. Primer va anunciar per endavant que llançaria una operació ofensiva a l’óblast de Kherson, cosa que semblava un contrasentit perquè renunciava a la sorpresa i alertava els invasors russos, permetent-los, per tant, reforçar les seves posicions defensives al llarg de tot el front i fins i tot traslladar-hi unitats addicionals des del Donbass ocupat. A continuació, Kíiv va llançar efectivament l’atac en diversos punts del front, però sense pretendre fer un ràpid avenç en profunditat, sinó dedicant-se a castigar amb foc artiller les posicions russes i a tallar els punts de pas al riu Dniéper, tant per evitar l’arribada de nous reforços com per impedir la retirada de les unitats enemigues desplegades entre el riu Ingulets i el mateix Dniéper. D’aquesta manera, ha aconseguit no només embossar uns 25.000 soldats russos en posicions pràcticament insostenibles, sinó que ha debilitat la defensa russa del territori ocupat a Khàrkiv, fins al punt que ara les tropes ucraïneses estan recuperant el control de nombroses localitats. Tot i així, aparentment inassequible al descoratjament, Vladímir Putin es permet farols que el porten a afirmar que «no hem perdut ni perdrem res». Una fanfarronada escassament creïble, quan es pensa en els milers de morts acumulats entre les seves tropes, en el nivell de destrucció del material de guerra fet servir en la invasió o en el visible deteriorament de la seva economia. Senyal clar que ni ell mateix es creu el que diu és que, simultàniament, ha llançat noves amenaces amb la clara intenció de dissuadir els països que recolzen Ucraïna del fet que continuïn subministrant-li armes i que mantinguin les sancions contra Rússia. D’una banda, Putin diu que està disposat a deixar de complir l’acord assolit al juliol per permetre la sortida dels cereals ucraïnesos (2,3 milions de tones des de l’1 d’agost), argumentant que la pràctica totalitat dels barcos que han sortit dels tres ports habilitats per a aquesta finalitat han acabat a les costes de països de la Unió Europea en lloc de dirigir-se a atendre les necessitats dels països que més estan patint la falta d’aliments. La realitat és que l’acord no recull cap compromís concret sobre el destí dels vaixells i que, sense dissimular la crítica que correspon a països desenvolupats, que continuen sense atendre adequadament les demandes d’altres de més necessitats, el percentatge de barcos que han atracat en ports de la Unió és només del 38%, similar al d’anys anteriors. D’altra banda, Putin amenaça de tallar el subministrament d’hidrocarburs a Europa si la UE o el G-7 s’atreveixen a portar a aplicar una limitació al preu a pagar a Moscou pel seu gas i petroli. La realitat és que ja ho està fent per forçar un alleujament de les sancions. Les mateixes que diu que no li provoquen cap pèrdua.

El més llegit