Al president del caducat Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li falten paraules. Fa cinc anys que Carlos Lesmes mira de provocar els polítics, bàsicament del PSOE i el PP, perquè renovin aquest òrgan. Ni cas. El més curiós és que els polítics no s’atreveixen a retreure als jutges la seva responsabilitat en la paràlisi. Fa dies que Ángeles Vázquez i Ernesto Ekaizer expliquen com i per què l’actual CGPJ es nega a renovar la quota que li correspon del Tribunal Constitucional. Llegint-los, un arriba a la conclusió que més que jutges són experts en la gestió de l’escalafó. Voten o deixen de fer-ho en funció del següent càrrec a què aspiren. Bloquegen l’elecció per guardar-se la plaça. O d’això acusen els uns als altres. Fa l’efecte que són professionals de la qüestió. I en alguns dels seus ascensos requereixen palanques polítiques. I les utilitzen. Podem imaginar a canvi de què. Dir això és jugar-se-la. Podria ser objecte d’una acusació per desacatament. No hi ha manera, doncs, de jutjar els jutges. Com passa en altres escalafons. No hi ha manera de jutjar els catedràtics. O els cirurgians.