¡Gol de Cambray!

Feia anys que el Consell Escolar de Catalunya demanava l’avenç del curs escolar. Sense cap concreció. Perquè una cosa era proposar-ho idealment i una altra intervenir en el tema ‘retallant’ les vacances d'estiu. El conseller d’Educació, González-Cambray, va decidir agafar el bou per les banyes. I va anunciar unilateralment que assumia el repte. Les escoles obririen el 5 de setembre i no el 12. Els sindicats –agafats per sorpresa– van reaccionar en bloc. El conseller Cambray compta en el seu historial gestionar una pandèmia que va tancar les escoles per primera vegada en la història. Aleshores, amb Bargalló al comandament, Cambray era el director general de centres educatius. Es va foguejar en les pitjors circumstàncies imaginables. I allà va tenir el primer xoc frontal amb la majoria sindical. Quan va proposar reobrir les escoles. Li van respondre per força, amb una demanda judicial. Incomprensible a ulls de molts pares, entre els quals em compto. Un conseller (Bargalló, amb Cambray al front en qüestió) volia reobrir les escoles i els sindicats s’hi oposaven ferotgement. Allà, sens dubte, va relliscar el món sindicat. També alguns dels nostres experts que van pretendre, després de la tornada al col·le, que els nens prorroguessin sine die les vacances de Nadal. Vist avui en perspectiva, funest alarmisme. Els sindicats van sortir en tromba. I plantejant, a rebuf, una llarga llista de legítimes reivindicacions. Cambray no es va intimidar. I els sindicats, a l’uníson, li van declarar la guerra. Aviat li van exigir el cap. La convocatòria de mobilitzacions i vagues va tenir un seguiment dispar. I a la baixa. Però va calar entre el professorat i Cambray es va veure en una dificultat. El conseller va passar l’estiu cavil·lant, decidit a començar el curs deixant fora de combat els sindicats amb una proposta que no podrien rebutjar i mantenint ferma la seva aposta: la tornada al col·le per al primer dilluns de setembre. El va tenir amarrat quan el president Aragonès i el conseller Giró el van cobrir amb 170 milions extres. És un poderós cavaller, el senyor Diners. El resultat final, inapel·lable. Arrencada vespertina amb reducció de ràtios, sense idiomàtiques intromissions judicials i amb 3.500 nous docents.

El més llegit