Potser recordaran aquella brevíssima escena en la qual Marina Abramović, mentre du a terme una ‘performance’ al MOMA de Nova York, s'enfronta amb un visitant «que no és com els altres». L’acció consisteix a estar-se asseguda mentre va entrant gent que també s’asseu, a taula, davant de l’artista que roman impàvida. Només mirades, sense cap moviment. De cop, sense que ella ho sàpiga, entra a la sala Ulay, l’home que va ser la seva parella des de 1976 a 1988. És l'any 2012. Fa més de 20 anys que no es veuen. Ella, que no trenca mai les regles de les seves propostes, comença a plorar i acosta les mans a les de l’Ulay. Ell fa el mateix. No es diuen res. Són només les mans que es toquen. Després, l’Ulay se’n va i ella continua, trasbalsada, amb la ‘performance’. Han estat uns segons, encara no un minut.