Des de la pandèmia, Europa és la solució i no el problema. Amb el Regne Unit fora i els de Visegrad atemorits amb Rússia, la màquina de Brussel·les afronta els temes amb determinació. Bravo. Encara que els resultats siguin difícils de veure a curt termini. L’hivern serà dur. Alemanya està fent amb el gas el que Draghi va fer amb l’euro, «whatever it takes». I en el seu afany arrossega tota la Unió Europea. Per això, en aquest cas, és gana per avui i pa per demà. Putin ho està passant pitjor. De vegades ens n’oblidem. El seu PIB és només un 25% més que el d’Espanya. Totes les seves infraestructures de transport de gas estan orientades a Europa. Desplaçar aquesta oferta a Orient són anys. Els mateixos que li costarà a Alemanya alliberar-se del jou rus. No ens hem d’enganyar, l’hivern serà dur. Com el 1973, veurem ciutats en la penombra a mitjanit. I als alemanys, amb un forro polar a casa per no tancar la indústria. I alguna cosa haurem de posar de part nostra. Esperem que la competició populista entre Sánchez i Feijóo, avui al Senat, no ens porti en el nostre cas a tancar la indústria per falta de gas –la ceràmica de Castelló comença a fer-ho–, mentre anem en samarreta per casa amb la calefacció a 28 graus.