Madrid sembla un altre planeta a l’agost. Suposo que com moltes altres grans ciutats. I sense grans esforços. La clau d’aquesta transformació consisteix, simplement, a agafar una goma d’esborrar i eliminar milers de cotxes del mapa urbà. L’altre dia vaig poder confirmar-ho, perquè hi ha coses que no canvien tot i que tinguem una guerra a les portes de casa, una escalada de preus que empitjora la vida dels més vulnerables o la insuportable xerrameca de polítics i tertulians menjant-nos la moral. Som animals de costums i vaig tornar a comprovar-ho just al sortir de l’estació d’Atocha. El que no sabia és que en el primer taxi al qual pujava després de les vacances rebria una bufetada de realitat d’aquestes que t’obliguen a replantejar-te moltes coses. El taxista es deia Javier, tenia 60 anys d’edat, i era, com molts en el seu gremi, un home amable i bon conversador. La sorpresa va arribar al confessar-me que aquest estiu les seves vacances havien resultat especialment amargues.