Els diners no es van inventar per comprar diners, però una vegada vam posar en venda totes les altres coses, incloent-hi l’ànima, no hi va haver cap altre remei que treure’l al mercat. Això és el que penso mentre adquireixo uns dòlars al banc com qui compra un lluç a la peixateria. Resulta que el dòlar ha pujat o que l’euro ha baixat, no ho sé, el cas és que ha passat una cosa entre les dues monedes que em perjudica. Això és el que ha dit el senyor de la finestreta: «No ha escollit vostè un bon moment per comprar dòlars, són molt cars». Els compro de tota manera perquè els necessito per viatjar, però surto disgustat de l’establiment: mai trio el millor moment per deixar de fumar, ni per deixar de prendre cafè ni per a res. I sempre actuo en contra del que aconsellen els cicles econòmics. No ens caiem bé els cicles econòmics i jo. Llavors, se m’apareix la meva mare i diu que no em faci mala sang. Aquesta era una de les seves frases preferides. L’hi solia al meu pare, que rumiava molt les seves frustracions i els seus odis, igual que jo.