Autopistes sostenibles i sense asimetries

El tema de les autopistes i els peatges és controvertit des de fa dècades, especialment a Catalunya, pels greuges i asimetria que hi ha en matèria d’infraestructures dels que ja n’he parlat en d’altres ocasions. Avui tractaré sobre l’eliminació dels peatges a la majoria d’autopistes, que ha solucionat una part del greuge, però n’està creant de nous: més congestions de trànsit i sinistralitat, manca de pressupost de manteniment que incrementa la inseguretat... Millorar les congestions requereix inversions urgents com la millora de les vies alternatives (per exemple, la N-II a les comarques gironines per a descongestionar la AP-7), ampliar els nombre de carrils; acabar el Corredor Mediterrani per a reduir el trànsit de camions... De tot manera, si les autopistes són gratuïtes no està clar que els camions utilitzin més el transport ferroviari. I també cal explorar la implantació de la velocitat variable. Per exemple, s‘està estudiant la velocitat a 110 km/hora o menys en els horaris de més congestió. Sobre la sinistralitat, està clar que ha augmentat molt a les autopistes alliberades. Per exemple, a la AP-7 la mortalitat ha augmentat un 137% en relació al 2019. Però en el conjunt de la xarxa viaria catalana, en els primers set mesos de 2022 hi ha hagut menys morts (98), quan en el mateix període del 2019, els morts varen ser 101. Potser aquestes dades no són comparables ja que ara es fa molt més teletreball i, per tant, caldria fer un estudi integral que mesuri la mortalitat en el conjunt del país per kilòmetre recorregut. De tota manera, com que hem de treballar per a que no hi hagi ni un sol mort, cal evitar la sinistralitat millorant el manteniment de les vies i amb altres mesures com el nombre de camions i la seva velocitat a les autopistes. Un altre tema és qui paga el manteniment i les inversions que cal fer a la xarxa viaria. Per exemple, el manteniment de la C-32 Nord i la C-33 costa uns 9 milions d’euros/any. En el conjunt de l’Estat estem parlant d’uns 4.000 milions d’euros/any. A les autopistes de peatge es paga normalment entre 10 i 12 cèntims per kilòmetre, que inclou la gestió, la recuperació de la inversió i el manteniment. Si només s’ha de pagar pel manteniment parlaríem d’uns 3 cèntims per kilòmetre. La Unió Europea en la seva Directiva sobre el Sistema Europeu de Telepeatges ho diu molt clar: no poden haver asimetries entre països, i s’ha de pagar per ús i qui contamina més ha de pagar més. Però, no oblidem que després de tants anys de peatges, ningú vol sentir ni parlar-ne, però això vol dir que el manteniment i les inversions es paguen amb el pressupost i, per tant, ho paga tothom, els que circulen per les vies i els que no. Això és un problema per l’elevat dèficit públic que hi ha i el que s’anirà generant amb altres parts de l’estat del benestar (pensions, salut...). En algun moment, s’ha plantejat com a solució la vinyeta, que té el problema que no es paga per ús, ja que és com una tarifa plana. Si un vehicle paga la vinyeta per poder circular un mes, paga el mateix si circula un cop que si circula varis cops al dia. Per tant, incentiva a consumir sense límit, perjudicant el medi ambient. En canvi, té l’avantatge que només paguen els vehicles i, per tant, les persones que no tenen cotxe no paguen. De tota manera, Espanya està obligada a adoptar en 2024 la Directiva Europea esmentada. Si ho fa, i instaura els peatges, caldrà que es tingui en compte el tipus de vehicle (no és el mateix una moto, que un cotxe o que un camió de cinc eixos), el nivell de contaminació i el tipus de via (no és el mateix una via normal, que un viaducte o que un túnel). Però aquesta és una mesura impopular i castigarà als partits de govern. Per això, aniria bé treure el tema del debat polític i fer un pacte de país aplicant la mateixa política a tot el territori. Fa molts anys -i legislatures- que els governs de torn deixen la solució per al següent govern, ningú vol assumir el cost electoral d’aquesta mesura. Només l’exigència europea ho pot activar. També pot ser recomanable que ho gestioni cada regió, com han fet els Estats Units que, un cop feta la inversió inicial, s’ha traspassat als estats la gestió de la xarxa viaria. Però tot això no resol un altre problema: un sistema harmònic i sostenible en el temps a tot el territori vol dir que a partir d’ara tothom paga igual en funció de l´ús; i hi ha regions que hem pagat les autopistes i altres que no. Però això, avui, ja no te solució.

Autopistes sostenibles i sense asimetries

Aniria bé treure del debat polític el tema dels peatges i fer un pacte de país aplicant la mateixa política a tot el territori. Fa molts anys que els governs de torn deixen la solució per al següent, ningú vol assumir-ne el cost electoral. Només l’exigència europea ho pot activar

El més llegit