¿Nuclears no, gràcies?

Recordin aquest lema que va tenir tant èxit durant dècades i que després de l’accident de Txernòbil va posar en perill els programes nuclears de mig món. Tot i que ja abans del fatal accident a Ucraïna la contestació a l’energia nuclear venia precedida d’un ampli eco. La campanya antinuclear va donar ales a l’esquerra i a la protesta. I va néixer l’ecologisme com a força política que progressivament va penetrar en l’ideari dels partits. El rebuig de l’energia nuclear era tan gran que la contestació social va fer parar projectes de centrals a Europa. I fins i tot ETA, al País Basc, va assassinar dos dels enginyers de la central nuclear de Lemoiz. Doncs pot ser que tot això estigui en crisi, no només perquè avui el gran problema de la humanitat són les emissions de CO2 producte de la combustió de carbó, petroli i gas. També –i sobretot a Catalunya– pel retard acumulat en la implantació de les renovables. Una situació que ha convertit Catalunya, a la pràctica, en una extensió de França. Amb la diferència que més enllà dels Pirineus hi ha una política d’Estat que va advocar a través d’aquesta via (la nuclear) per la independència energètica. La crisi energètica actual i la dependència del gas rus han posat en relleu un debat que no es fa –en bona mesura és un tabú– i si a això hi afegim que Catalunya és un país que produeix electricitat majorment gràcies a les centrals d’Ascó i Vandellòs, totes dues a l’Ebre, tenim el còctel perfecte per justificar l’enèsima pròrroga de les centrals nuclears que s’haurien de tancar definitivament el 2034. Hi ha una doble paradoxa. Ens passem el dia posant el crit al cel per l’escalfament global mentre plantegem com una necessitat imperiosa portar gas a través de canonades. Això és, més emissions de CO2 ‘sine die’. Després, com a colofó protestem iradament contra els parcs eòlics perquè fan lleig el paisatge. Un és responsable del que passa per acció o per omissió. Quan condemnem Catalunya amb la nostra actitud intransigent –i, en el fons, terriblement conservadora– això porta unes conseqüències en tres fronts: dependència energètica, nuclearització i perpetuació de les emissions de CO2. No se li oblidi, a vostè, quan surti a protestar contra un projecte eòlic. I no s’oblidi tampoc que vostè viu de regions com l’Ebre que no només tenen nuclears que proveeixen tot Catalunya. També parcs eòlics a preu fet.

El més llegit