Més valdria no prosseguir amb aquest acarnissament digne de millor causa. ¿A qui afavoreix ara, una vegada defenestrada, la pluja de dards contra Laura Borràs? En primer lloc, a ella mateixa, ja que així es projecta i s’engrandeix la imatge que ha triat de màrtir de l’autèntic independentisme, sacrificada pels hipòcrites només en teoria correligionaris. En segon lloc, afavoreix JxCat, que ha rebut la suspensió com un gran regal d’ERC, incrementat pel seu posterior linxament. Regal al sector governamental, és a dir, el partit. Si en temps fundacionals, quan Junts faronejava d’ampli moviment, havia cultivat ambivalències en tots els camps, ara ja només disposa d’una ànima, la de centredreta pragmàtica. I funciona com la resta de maquinàries que anomenem partits, sense espai per a la discrepància. El favor d’ERC a Junts és doble. Per una banda, decapita la possible dissidència, i, per altra empeny la presidenta a refugiar-se en la inoperància del simbolisme. Ja que només així es desvincula de la responsabilitat sobre les decisions que prengui una executiva on teòricament disposa de la meitat dels membres. Li queda la denúncia retòrica com a coartada per no presentar batalla interna.