Aquest estiu m’he canviat el nom. Ha sigut fàcil, un tràmit en el registre civil, dos testimonis, alguns documents, uns dies d’espera i la resolució d’una jutge diligent. Ara només queda renovar-me el DNI (no hi havia cita fins a mitjans de setembre) i tot haurà acabat. O començarà un embolic nou: el de notificacions als bancs, a la Seguretat Social i Hisenda, els únics que m’anomenen pel meu (fins avui) nom oficial. Bé, ells i les monges de la meva vella escola de primària, avui dia gairebé totes difuntes.