El paradís del lletraferit

Quan me’n vaig de vacances, llibreries i biblioteques formen part indispensable del viatge. Són trossos de l’‘abans’ –és on elegeixo els meus companys d’aventures, els llibres– i, sovint, del ‘durant’, ja que intento visitar-ne alguna de reconeguda en la destinació on viatjo, ja sigui per engrossir les meves prestatgeries o per perdre’m en edificis senyorials, clàssics, que allotgen llibres en llengües que ni tan sols parlo. Aquest any he pogut estrenar biblioteca abans de marxar i l’experiència no ha pogut ser millor. Oblidin-se de miradors: la flamant Gabriel García Márquez a La Verneda és el nou tresor de la ciutat. Quan hi vaig per primera vegada, encara fa olor de fusta, a nou. Em sorprèn el seu disseny. Té tot el que necessita un lletraferit per ser genuïnament feliç: racons tranquils, bones butaques, molta llum i prestatgeries plenes de llibres, d’històries, de vides. El viatge d’avui podria ser un exploratori exprés: venir, agafar un llibre i marxar, però a qui vull enganyar. Mai ho és. Recorro lentament els passadissos, faig voltes per diverses seccions i fullejo llibres. Avui, per exemple, em perdo deliberadament en ‘El escritor en su paraíso’ (Periférica), que explica com Gloria Fuertes, Mario Vargas Llosa i Jorge Luis Borges van ser bibliotecaris abans de dedicar-se a escriure. Penso en com tots van trobar a les biblioteques la seva taula de salvació. I en quantes vegades han sigut la meva. Al costat d’un llibre es viu bé. Al costat de centenars, infinitament millor. Quan no tinc temps, per no passar-m’hi la tarda sencera, solc portar llistes de possibles lectures a les biblioteques. Avui no. Puc passar-hi unes hores i vull que alguna cosa em sedueixi. Potser seria el dia perfecte per fer un homenatge a la literatura. Podria triar, per exemple, ‘L’infinit dins d’un jonc’, però algú ha sigut més ràpid. Els ‘best sellers’ —fins i tot els inesperats i inusuals— sempre van molt buscats, però no m’importa gaire. El millor de les biblioteques és que no pots sentir-te frustrat si vens i el llibre que volies està agafat. Entre els centenars de milers de llibres que disposa la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona sempre, sempre hi trobaràs una cosa interessant. Això és autèntic patrimoni. Patrimoni gratuït. I sovint no el valorem. Rondo una estona més i faig el que més m’agrada: veure els recomanats de la biblio i observar els llibres que altres visitants han abandonat als carros. Avui, guies de viatge a la Costa Brava, ‘Laura Dean me ha vuelto a dejar’ i ‘Quan arriba la llum’. Al final, em decideixo i m’emporto ‘Els amants de Coney Island’ (L’Altra Editorial). M’anirà bé una mica de fred enmig d’aquesta calor. Calor que, per cert, aquest estiu han mitigat llocs com aquest. 35 biblioteques de la ciutat —una la García Márquez— han sigut refugi climàtic i dono fe que s’han omplert de vida aquest agost. El plaer de veure una biblioteca plena mentre la ciutat es buida és indescriptible. No dubtava que eren un lloc segur on anar, però amb això acaben de confirmar-ho. Són el paradís.

El més llegit