Tornava a casa amb el cotxe, al capvespre, amb les finestres obertes perquè hi entrés l’aire fresc. Anava per una carretera comarcal i escoltava la ràdio. Era una emissora musical, Radio 3, però també podia ser iCat o fins i tot Ràdio Estel. El locutor anunciava les cançons, algunes m’agradaven i d’altres no tant, però les escoltava senceres i esperava amb ganes la següent. Llavors me’n vaig adonar: el que estava fent era una cosa antiga, molt del segle XX. Escoltava la música sense pressa, amb paciència i misteri, deixant-me sorprendre. Avui tot ha canviat; ens agrada tenir el control i amb les llistes de Spotify o Youtube ens fem la ràdio a mida...