Recordo una tarda d’agost a la plaça major d’un poble on va aparèixer un pregadeu davant la mirada de dos avis. Em va sorprendre la intransigència d’un d’ells, que afirmava amb rotunditat que no era un pregadeu, sinó una llagosta. En lloc de rectificar, es va mantenir ferm en la seva creença. Va ser inútil l’esforç de l’altre avi a explicar-li la diferència entre els dos animalets. Quan un es nega a aprendre una cosa nova, es tanca en una bombolla d’autorealitat paral·lela. El populisme d’Isabel Díaz Ayuso en el govern de la Comunitat de Madrid s’alimenta d’aquest gran substrat d’intransigència i intolerància altiva que va deixar sembrat el franquisme en part de la població. Es tracta d’un autoritarisme moral integrat per valors com l’espanyolisme excloent, el recel a pagar impostos i la mentalitat anarcoindividualista de petits propietaris, rendistes, funcionaris i classes populars que no esperen serveis públics i consumeixen els fakes de la premsa de dretes.