A propòsit de somnis recurrents, el meu és arribar a l’aeroport i haver-me oblidat el passaport. ¿Em donarà temps d’anar a buscar-lo i tornar abans que surti l’avió? Allà comença una lluita anguniosa per trobar un taxi, demanar al conductor que corri mentre li juro que jo li pagaré les multes, etcètera. Em desperta l’ansietat abans d’esbrinar com acaba la història. El meu pare solia somiar amb una porta d’acer que, tanmateix, tenia el pom de vidre: una rara combinació entre el fràgil i el fort. Ho explicava sempre, estranyat, en les reunions familiars. Es veia acostant la mà al pom, però es despertava just abans de tocar-lo.