Aquest no és un estiu com qualsevol altre, amb els seus dies de canícula i xàfecs. Aquest estiu, que en realitat va començar a principis de maig amb unes onades de calor intensa que s’han anat succeint fins avui, passarà a la memòria col·lectiva com l’estiu del canvi climàtic. O almenys, com l’estiu en què gran part del planeta va prendre plena consciència d’això. En el futur marcarem aquest any com un punt d’inflexió en la història de l’Antropocè. Aquest terme el va popularitzar el Nobel de química Paul Crutzen per designar una nova època geològica marcada per les repercussions en el clima i en la biodiversitat de l’acumulació de gasos amb efecte hivernacle i del consum excessiu dels recursos naturals per part de la humanitat. La sequera que afecta aquest estiu els rius i embassaments a l’hemisferi nord ha deixat al descobert restes megalítiques, campaments romans i barcos enfonsats. Als EUA no han aparegut restes arqueològiques, però sí una col·lecció de cadàvers en un llac a prop de Las Vegas, les morts dels quals s’atribueixen a l’acció de la màfia dels anys 70. I mentre uns mons oblidats o submergits tornen de manera espectral, l’Antropocè es carregarà la civilització tal com la coneixem.