Laura Borràs, la filla mimada de tres presidents

Laura Borràs va voler ser presidenta de la Generalitat forjant-se una biografia de bolet de tardor, nascut políticament per generació espontània. Això sí, va escollir una data sense més ni més, l’1 d’octubre de 2017. Tot i que té cinc dècades a les espatlles, va voler explicar-nos que la seva virginitat política era tal que aquell dia va ser el del seu infantament. El del part polític. Tot i que el periodista Francesc Marc Álvaro ja va revelar que de cap manera, que Borràs era un fitxatge d’Artur Mas quan pledejava contra el Tripartit i va llançar allò de la Casa Gran del Sobiranisme. Amb l’aclaparador narcisisme que exhibeix sense embuts, com si fos un bé de la natura, és estrany que el seu últim llibre es titulés ‘Filla de l’1 d’octubre’, tot i que gent del seu entorn confirma que hi va haver debat sobre si s’havia de titular ‘La filla de l’1 d’octubre’. Mas va viure després del Tripartit el seu moment de glòria i poder, ja que va governar la Generalitat gairebé cinc anys en solitari. Tenia càrrecs de lliure designació per repartir a tort i a dret. I va nomenar Borràs cap suprema de la Institució de les Lletres Catalanes. En argot ‘nosurrender’, la pagueta. Mascarell era el conseller de Cultura. El cap de Borràs aleshores. Per això Mascarell va ser un dels protagonistes de l’acte d’homenatge (el 17 d’agost va pretendre donar-se un altre homenatge) que es va donar per la seva imputació per presumpte fraccionament de contractes. Torra –amb la seva rutilant oficina bitllo-bitllo d’expresident– va confirmar aquell dia que es pot pecar també de pensament. Només dubtar ja mereix reprovació. Borràs és de citacions, Torra hauria pogut dir allò del dubte ofèn. L’acte, veritable martirologi, va ser acompanyat d’un manifest que, entre d’altres, van firmar els tres últims presidents de la Generalitat. Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. De fet, durant deu anys va comptar Borràs amb el favor presidencial. Els tres presidents la van mimar en una mesura o una altra. Li van donar càrrecs i protagonisme. De Mas a més. Amb Quim Torra santificant-la, elevant-la a l’altar patriòtic del país com si es tractés de la mateixa Moreneta que requereix culte i a la qual es demanen miracles. El favor presidencial es va tallar quan va arribar a la presidència de la Generalitat un republicà, tot i que abans ella va advocar per tallar-li el cap a Aragonès després que aquest beneís l’ascens de la Laura (així, amb aquesta familiaritat, l’anomenen els seus acèrrims) a presidenta del Parlament. Es diria que amb la Laura cal cobrar per endavant, que després ves a saber. Torra continua exercint de president del Club de Fans de la Laura. Fa temps que els altres dos, malgrat les aparences, n’estan farts, com a bona part del partit que presideix. Tampoc és estrany, amb el que els va dir després del congrés del partit quan els seus candidats a la direcció van patir una ensopegada. Va declarar, sense més ni més, davant els seus fidels (els del Parlament, els de la Rambla, els de Twitter) que tots els que no havien votat els seus pròxims eren uns de venuts. Els que de cap manera desitgen que la Laura abandoni Junts són els republicans. En privat es mostren consternats pel mal que gent com la Laura fa a l’independentisme, per la imatge que projecta al conjunt de la societat, la mateixa que, en canvi, veneren els seus fidels. Però saben que mentre la Laura sigui a Junts el partit estarà sempre sacsejat pels seus escarafalls i una ànsia de protagonisme que els té fregits.

El més llegit