«L’ull no ha de plorar per falta d’eco» és un vers d’un dels poetes russos més grans, Joseph Brodsky, que es va exiliar de l’URSS. Tenia una fe gairebé infrangible en la civilització i el llenguatge contra el totalitarisme. Hem de continuar fent com si la raó i la veritat haguessin de prevaldre. Vasili Grossman, que no va aconseguir que la seva obra mestra, Vida i destí, es publiqués en vida, va dir als anys 50: «L’home rus ha vist durant els últims mil anys la grandesa i la supergrandesa, només hi ha una cosa que no ha vist: la democràcia». I sembla que trigarà a veure-la, a jutjar per la popularitat de Vladímir Putin, amb una premsa subjugada i la persecució de la dissidència. Per entendre com ha forjat un poder incontestable dos llibres són esclaridors: ‘El futuro es historia. Rusia y el regreso del totalitarismo, de Masha Gessen (Turner), i ‘Los hombres de Putin. Cómo el KGB se apoderó de Rusia y se enfrentó a Occidente’, de Catherine Belton (Península).