Set llibres per posar llum a Ucraïna, article d’Alfonso Armada

«L’ull no ha de plorar per falta d’eco» és un vers d’un dels poetes russos més grans, Joseph Brodsky, que es va exiliar de l’URSS. Tenia una fe gairebé infrangible en la civilització i el llenguatge contra el totalitarisme. Hem de continuar fent com si la raó i la veritat haguessin de prevaldre. Vasili Grossman, que no va aconseguir que la seva obra mestra, Vida i destí, es publiqués en vida, va dir als anys 50: «L’home rus ha vist durant els últims mil anys la grandesa i la supergrandesa, només hi ha una cosa que no ha vist: la democràcia». I sembla que trigarà a veure-la, a jutjar per la popularitat de Vladímir Putin, amb una premsa subjugada i la persecució de la dissidència. Per entendre com ha forjat un poder incontestable dos llibres són esclaridors: ‘El futuro es historia. Rusia y el regreso del totalitarismo, de Masha Gessen (Turner), i ‘Los hombres de Putin. Cómo el KGB se apoderó de Rusia y se enfrentó a Occidente’, de Catherine Belton (Península). La guerra d’Ucraïna està estancada a l’est. Rússia es va trobar una resistència inusitada. Ucraïna confia a recuperar allò perdut amb l’ajuda d’armes occidentals. Però després d’un estiu atroç (especialment per als ucraïnesos), hi ha cada vegada més dubtes que la unitat d’Europa contra el totalitarisme rus resisteixi un hivern de fred, descontent, inflació, egoisme i càlcul polític. Hi ha moltes maneres d'estar al món. Els llibres són impagables companys de viatge. M’agradaria recordar el que Carl Sagan deia sobre un objecte que molts han desterrat enfront dels mòbils: «¡Quina cosa impressionant és un llibre! És un objecte pla fet d’un arbre, amb parts flexibles en les quals s’imprimeixen molts gargots graciosos. Però si li fem una mirada ens trobem dins de la ment d’una altra persona. Potser algú mort fa milers d’anys. A través dels segles, un autor parlant clarament i silenciosa dins del teu cap, directament a tu. L’escriptura és potser la millor invenció humana. Uneix persones que mai es van conèixer, ciutadans d’èpoques distants. Els llibres trenquen la barrera del temps. Els llibres són prova que els humans són capaços de fer màgia». «Tanco els ulls i sento com repiquen les campanes de Lviv, cada una d’una manera diferent. Sento el xipolleig de les fonts a la plaça del Mercat acompanyant el murmuri d’arbres olorosos als quals la pluja primaveral ha netejat». Jozef Wittlin, ‘Mi Lvov’ (Pre-textos). «Per estalinisme entenem (...) el règim fundat sobre la identificació entre un Estat i un Partit; la dominació no compartida de l’esmentat Partit per un sol home –en aquest cas Ióssif Stalin–; i un sistema en què la ideologia i el terror, el culte a la personalitat, el control i la cadena d’amenaces de la policia secreta (...) van regular la vida dels ciutadans soviètics, a partir de 1928, per sobre de qualsevol llei». Antonio Martínez Illán, ‘Seis poemas de Joseph Brodsky’ (Eunsa). Podem enganyar-nos. Podem ignorar el món que ens envolta. Podem consumir només el que ens consola o anestesia. Però no per això estarem fora de perill de la realitat. El mal no desapareixerà tot i que tanquem els ulls. Llibres com aquests ajuden a veure. Llegint ‘Stalingrado’ (abans ‘Por una causa justa’) i ‘Vida i destí’, de Vasili Grossman (tots dos a Galaxia Gutenberg), junt amb ‘Rusia. Revolución y guerra civil, 1917-1921, d’Antony Beevor (Crítica), podem sentir que aixequem un mur més que imaginari davant la foscor, la desraó i la mentida.

Set llibres per posar llum a Ucraïna

Per entendre com Putin ha forjat un poder incontestable, les obres de Masha Gessen i Catherine Belton són esclaridores

El més llegit