Xavi Hernández sembla estar a prova cada partit. No és una injustícia. O si es prefereix, no és inusual. Passa a Barcelona amb gairebé tots els entrenadors, bregats o novells. Xavi encara se’l considera dels últims. Està comunament acceptat que l’experiència de Qatar no desgrava, de la mateixa manera que ni puntua ni penalitza el que ha passat la temporada anterior. La urgència presidencial d’invertir a tot drap en el present a costa d’ingressos de demà –només es viu una vegada, el futur comença avui– converteix el projecte de Xavi en una espècie d’examen de selectivitat rigorós. ¿És tan bon entrenador com es desprèn del seu discurs embastat i el seu carisma barcelonista? ¿És l’entrenador inspirat del dia de la Reial o l’aturada de l’empat contra el Rayo?