«Escombraries. Porto tota la setmana pensant en escombraries. No penso en res més. Em preocupa molt. ¿Què farem amb tantíssimes escombraries? Ens quedarem sense llocs on llançar-la». Així comença la pel·lícula que li va valer a Steven Soderbergh la Palma d’Or de Cannes el 1989, ‘Sexe mentides i cintes de vídeo’. Era la seva ‘opera prima’. L’escena té cert caire còmic: una dona dolça i càndida que es posa vermella quan el terapeuta li pregunta si es masturba, té la seva angoixa posada en un tema mediambiental allunyat del seu dia a dia. Des que la vaig veure amb 24 anys, moltes vegades he recordat aquests i altres diàlegs. Aquest estiu també. Tot i que ja tinc 57 pals, he viscut bastant i som al 2022, podria dir el mateix que el jove personatge d’Andie MacDowell al seu psicoanalista i ell em podria contestar també: «Vostè s’obsessiona amb coses sobre les quals no té control».
Article d’Ángeles González Sinde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Calor, mentides i cintes de vídeo
El canvi climàtic l’hem provocat entre tots amb el nostre procedir col·lectiu cobdiciós, cec i contaminant, però com a individus, en aparença, no en tenim cap control

Temes:
El més llegit
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
- El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)
- Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»
- Paella gratis i rumba en directe en la inauguració del nou ‘wakepark’ de Castelldefels