Una dona verda i gegant ha arribat a la pantalla de televisió i un fenomen gairebé atmosfèric (sí, va coincidir amb el temporal que ha enfonsat les temperatures i ens ha deixat dormir bé per fi aquest estiu) s’ha aixecat amb fúria: quan encara no s’havia estrenat, els fòrums en els quals es recomanen pel·lícules i sèries es van omplir de crítiques furibundes davant el que van qualificar d’«escombraria woke», és a dir, «políticament correcta» i «progre». La nova joguina televisiva que ha excitat la batalla ideològica es diu She-Hulk i explica les aventures d’una advocada que es converteix, per accident, en una superdona. Una altra dona amb superpoders. Un altre superheroi que, a més, és més fort que el consagrat Hulk, al qual supera en força i agilitat.