Ni Boris Vian ho va descriure tan bé a ‘Escopiré sobre la vostra tomba’. Amb ser patètica la figura de l’expresidenta del Parlament remenant el cul per sobre els morts del 17-A, no ho va ser tant com comprovar que el llacisme ha quedat reduït a una dotzena de iaios histèrics. L’actitud de Laura Borràs no va estranyar ningú, entre el respecte als morts en atemptat i uns crits de joia que li engreixin l’ego, no hi havia dubte possible, aquí estic jo i als morts que els bombin, que s’haguessin quedat a casa aquell dia i encara serien vius. Sobre els llacistes que encara queden drets va sorprendre el seu nombre minvant, no el seu comportament, que va ser l’esperat. Al cap i a la fi, cridar fill de puta a qui està recordant el fill que va perdre en un atemptat és el pas natural posterior a cridar-li mora de merda a una diputada. Continuant amb l’obscena escalada, el pas següent lògicv ha de ser proclamar la republiqueta, ai no, que això ho van fer abans, no saben ni fer passos quan toca.