El Barça es constipa i el Madrid, ni esternuda

No tinc tanta història al cap per a això i, fins i tot, ni tan sols m’interessa comprovar-ho, però no soc, sens dubte, dels que airegen constantment que el Reial Madrid i el Barça són vasos comunicants, que quan un està bé, l’altre està malament. Si un està bé és perquè deu haver fet les coses bé i si l’altre, el que sigui, està malament és perquè deu haver fet les coses horribles perquè perquè Reial Madrid i Barça estiguin malament, malament, és que ho han fet fatal perquè, fins i tot quan juguen això, malament, poden guanyar. Però de sobte quan al Barça se li acumulen els problemes amb els seus jugadors, amb els que arriben (algun no està ni inscrit i a d’altres, fins i tot els roben el rellotge), amb els que es volen treure de sobre, amb els que es volen vendre, amb els que volen rebaixar-los la fitxa, amb les ‘vaques sagrades’, ja menyspreades, amb els joves que es feien il·lusions amb l’arribada de Xavi i ni hi compten, amb els que fugen a la recerca de refugis més apetitosos, va el Reial Madrid i ni parpelleja a l’arribar el Manchester United i posar un autèntic escàndol de diners sobre la taula per endur-se un dels cinc jugadors més importants de la plantilla, MVP del primer títol oficial conquerit ja aquesta temporada, el brasiler Carlos Henrique Casimiro, que ni tan sols es diu, així, Casemiro. Relleu precipitat No deixa de ser portentós, de debò, que un club que no té (que se sàpiga) director esportiu, estigui en aquests moments tan tranquil sabent que, d’aquí dues hores, una de les seves estrelles se’n va. I es va deixant un buit tremend a l’equip, a la plantilla, al vestuari. Si Benzema, cert, no té substitut; Casemiro, ara com ara, tampoc. Però... però algú, sens dubte Florentino Pérez, ja hi havia pensat (algú li va xiuxiuejar a l’orella que Casemiro «està perdent velocitat i claredat en el seu futbol»), tot i que la crisi tremenda del United li ha provocat un tsunami un any abans del previst, ja que tots coincideixen que a Aurélien Tchouaméni, que de barat no en té res, encara li falta un bull. Encara més, Carlo Ancelotti va dir l’altre dia que «li pesa la samarreta, però és un peatge que estem disposats a pagar... aquest any». Aquest any, no; demà mateix. Molt ben pensat, planejat i organitzat ha d’estar el Reial Madrid, bicampió d’Espanya i d’Europa, perquè, en poc temps, se li’n vagin jugadors de pes com Cristiano Ronaldo, que va demanar la lluna i ‘Flo’ l’hi va negar; Sergio Ramos, que va demanar l’Ossa Major i ‘Flo’ l’hi va negar; Varane, adeu i bon vent i Bale, sí, sí, qui els va donar més d’una Champions, i l’equip segueix allà, amb un Courtois que ho atura tot (si l’oferta del MUnited és pel porter belga, ni l’escolten, segur), acumulant títols a la vitrina. Rica jubilació Hi ha qui diu, tot i que jo no ho tinc gaire clar (o no crec que estigui tan programat), que a Florentino Pérez, molt generós amb qui es comporta honestament, honradament i professionalment amb el seu club, no li importa que els jugadors de 30 anys o més treguin l’últim contracte fora del Reial Madrid, després d’haver jugat els 250 millors partits de la seva vida amb la samarreta blanca. Casemiro, que té substitut programat en la persona del jove Tchouaméni, de 22 anys, o en Eduardo Camavinga, de 19 (menys, en la persona de David Alaba, de 30), deixarà un porró de milions a caixa i s’anirà cantant les mil meravelles de la Casa Blanca. Com va dir després de guanyar la Supercopa i ser nomenat l’MVP del partit, «aquest club viu de victòries i títols». Qui sap, són molts els que pensen (i, vist això, se’ls ha de creure) que el brasiler ja sabia de l’interès del MUnited a la festassa de Hèlsinki, ja que la xerrada a l’orella amb Ancelotti el delata. «Em sorprèn», va explicar aquella nit el jugador, «que un senyor de 62 anys continuï volent guanyar i celebri les victòries com un nen». I, a sobre, ni fitxen No hi ha dubte que en el Reial Madrid haurien preferit que aquesta situació es produís d’aquí uns mesos, però canvien un titular amb el Brasil, de 30 anys, per un titular de França, de 22. El que ingressen ja ho tenen gastat, al contrari del que passa a can Barça, on no són capaços, de moment, de vendre el millor que tenen a l’aparador. Tot això passa sense que ningú en el Reial Madrid parpellegi, amb l’entrenador dient avui, en plena conferència de premsa, «sí, se’n va Casemiro i no fitxarem ningú». ¿Atenció, cuina? ¡No fitxaran! ¿Atenció, Camp Nou? ¡Es guarden (més) diners per a Mbappé! Se’n va Casemiro, l’eix sobre el qual circula la pilota (i alguna puntada de peu) en el Reial Madrid i ningú esternuda. Diuen que tenen equip per a 10 anys, tot i que el relleu del primer jugador de 30 es produeixi abans del previst. Vasos comunicants, ja, ja.

El més llegit