La commemoració del cinquè aniversari dels desgraciats atemptats islamistes a la Rambla de Barcelona ha quedat entelat pel miserable comportament d’alguns assistents a l’acte, d’ideologia independentista, que, en comptes d’anar-hi per mostrar respecte i solidaritat envers les víctimes i les seves famílies i el seu rebuig al terrorisme, van aprofitar l’ocasió, amb malaltissa insensibilitat, per tornar a sostenir la neuròtica tesi que atribueix a l’Estat espanyol la responsabilitat dels atemptats. Més enllà de les habituals esbroncades a les autoritats polítiques, que no per habituals deixen de ser menys menyspreables en aquest tipus de contextos, els exaltats ni tan sols van respectar el minut de silenci en honor a les víctimes, que va ser interromput per les seves proclames. La ignomínia podria haver acabat aquí, però no va ser així. Una vegada finalitzat l’acte institucional la suspesa presidenta del Parlament, Laura Borràs, es va acostar a saludar els manifestants, cosa que equival a avalar el seu comportament per molt que després hagi dit que la seva conducta estava fora de lloc, i exhibint un vergonyant somriure autocomplaent fruit d’una vanitat sense precedents, va ser acollida a crits de «presidenta». No era el moment de donar-se un bany de masses, i fer-ho en aquestes circumstàncies només revela una enorme baixesa moral.