Si Alemanya esternuda...

Passat, present i futur de l’economia de la Unió Europea depenen d’Alemanya. Si aquest país esternuda, la resta pot acabar agafant una grip. Si Alemanya agafa la grip, la resta podem acabar amb pulmonia. Per aquest motiu, superat ja l’equador d’agost, qualsevol notícia econòmica procedent d’Alemanya s’està analitzant amb especial atenció. El pes germànic al PIB de la Unió Europea (UE) és del 25%: 3,6 bilions d’euros. A la UE només hi ha quatre països que superin un bilió d’euros en PIB. Després d’Alemanya, la locomotora, s’hi sumen França, Itàlia i Espanya. Els quatre representen un 63% de l’economia de la Unió. L’Eurostat, l’oficina d’estadístiques de la UE, ha donat a conèixer que el segon trimestre de l’any l’economia alemanya no va créixer. Per comparació, el conjunt de la UE va créixer un 0,6%. Espanya, amb un increment de l’1,1%, va destacar entre els països alcistes. Polònia, amb un decreixement del 2,3%, va ser el pitjor entre els 27, ja que va ser el més perjudicat per la invasió russa a Ucraïna. Els economistes de tots els colors donen per descomptat que l’economia alemanya caurà el tercer trimestre. Una gran majoria afirma que aquesta serà la pauta fins a finals d’any. De manera oficiosa, experts i institucions internacionals consideren que dos trimestres consecutius de color vermell es poden catalogar com a recessió, malgrat que per a això s’hagi de tenir en compte que hi hagi una constant en la pèrdua de llocs de treball. Els índexs de confiança dels consumidors també decauen. Un dels indicadors més seguits, el preu de la vivenda, ha patit el pitjor registre des del 2012: ha baixat un 1,94%. És un baròmetre infal·lible per anticipar evolucions. Un altre que serveix per entreveure expectatives és el mercat financer. Des dels màxims del desembre del 2021, l’índex Dax de la borsa alemanya ha caigut un 14%. Tots els factors negatius estan sumant. Des de la repercussió de la guerra a Ucraïna en la política energètica del país fins a la sequera, que està començant a afectar l’important trànsit fluvial, clau del transport de mercaderies al país centreeuropeu. La coalició tricolor que mana a Berlín, formada per socialistes, verds i liberals, intenta buscar solucions pel que ens ve a sobre i intentar apaivagar el ritme de la caiguda. Per la banda de l’energia, a curt termini, davant la previsió del tall de subministrament rus a l’hivern, amb noves mesures, entre elles fiscals, que en facilitin l’estalvi. A llarg termini, finalment s’ha despertat l’interès alemany per reiniciar la construcció del gasoducte Midcat, que permetria crear una autopista de gas a través d’Espanya i França cap al nord d’Europa. Per la banda fiscal, el Govern germànic vol reduir la majoria dels trams impositius per ingressos, de manera que suposaria una baixada generalitzada de 10.000 milions. És la manera alemanya d’entendre que abaixant impostos els ciutadans tindran més diners a la butxaca, cosa que els permetrà poder fer front a la inflació amb més recursos. El risc alemany es pot sentir amb especial èmfasi a Espanya, on continuem brindant per la resurrecció més que desitjada del turisme. Alemanya, al voltant de 34.000 milions d’euros el 2021, és el segon país a què més exporta Espanya després de França. El sector de l’automòbil representa un 20% d’aquestes exportacions. Mala noticia si els alemanys compren menys cotxes fabricats en aquest país. Cal anticipar la realitat i esperar que Alemanya només esternudi.

Si Alemanya esternuda...

Tots els factors negatius sumen. Des de la repercussió de la guerra a Ucraïna en la política energètica fins a la sequera, que està començant a afectar l’important trànsit fluvial, clau del transport de mercaderies al país centreeuropeu

El més llegit