Xavi o fer-se el mort

Dos dels meus amics de l’ànima, Carlos Sainz i Luis Moya, tenien dues frases sensacionals que repetien habitualment al llarg de la disputa de cadascun dels ral·lis mundialistes que miraven de guanyar. I en van guanyar molts. Fins a dos títols mundials. Moya, amo del ‘seient de la por’, solia dir «qui ha dit por, havent-hi hospitals» i Sainz, quan acabava tercer la primera de les tres jornades de què es componia el ral·li, sempre comentava «això no és com comença, sinó com acaba». I Juanjo Lacalle, el seu déu, el seu guru, l’home de la seva confiança, afegia un «queda molt». Doncs sí, sí, els tres pronòstics serveixen, com no podia ser d’una altra manera, per a l’inici desafortunat del nou, galàctic i milionari Barça. Els tres. El que passa és que el «queda molt» també pot significar que la cosa es compliqui encara més, que l’assumpte vagi a pitjor, que acabem perdent el ral·li o a l’hospital. Déu no ho vulgui. Però quan es parla de «queda molt» i tots citem l’arrencada torta del millor Barça de la història, el primer de Pep Guardiola, ho escrivim pensant que passarà això, el mateix que va passar llavors, però si fem un cop d’ull a la situació ens adonarem que l’ambient és caòtic. Amb perdó. I més, i més, i més El Barça s’ha gastat, de moment, 158 milions d’euros, i encara no ha pogut inscriure tots els fitxatges. El Barça s’ha endeutat fins a la celles i l’entrenador està demanant més reforços, vol un lateral dret (Meunier), un altre d’esquerra (Marcos Alonso) i un altre ‘cervell’ (Bernardo Silva). Al míster del planter no li serveix ningú del planter. Ningú. I dic ningú perquè ha demanat Silva per asseure a la banqueta Gavi, el millor jove de tot el futbol europeu, perquè no entén el joc posicional. Desaparegut Gavi, ja no quedarà ningú del planter a l’equip titular, ja que el Barça no és el Reial Madrid; el Barça ha fitxat titulars rics que no volen ser reserves. No sabem què fer amb Braithwaite, ni amb Umtiti, ni amb Memphis, ni amb Dest, ni amb Aubameyang, continuem empenyent De Jong, menystenim els contractes a Busquets i Piqué, que ja no saben ni on posar-se, ni què fer, ni què dir i me’ls imagino veient volar sobre els seus caps sacs de milions d’euros per fitxar futbolistes i pagar altres contractes, i ells sense saber quant cobraran ni quan, tot i que cobraran, suposo. I, de sobte, cau un llamp Tot això està passant a meitats d’agost. Tot això continua passant després d’un lamentable 0-0, ¡compte!, en què Iraola, un dels tècnics de moda, jove, molt jove, del futbol espanyol, va donar una lliçó a Xavi davant 81.001 culers al Camp Nou. Tot això va passar el dia que havia de començar a rodar el ‘cercle virtuós 2.0’. Va passar tot això i, 34 hores després, un dels millors amics de Joan Laporta, íntim, íntim, de conversa diària, va escriure al seu Twitter: «Laporta no és persona de mitges tintes, s’hi està deixant la vida per tenir una plantilla molt competitiva. Ara li toca a Xavi no fer-se el mort». Eren les 08.39 h de dilluns. Minuts després, a les catacumbes de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el crit més sentit era «¡ja sabeu el que pensa el president!». El president que pensava que Xavi Hernández estava verd.

El més llegit