Empanadilles, ‘influencers’ i publicitat. El cas Borja Escalona, per Verónica Fumanal

Tu pots ser ‘influencer’, convertir-te en un venedor de producte, només cal que uns centenars de milers de persones decideixin clicar-te a ‘follow’, un acte senzill i banal que no implica res per a qui ho fa, però que pot canviar la vida a qui el rep. Faedors d’entrepans gegants, maquillatges impossibles amb hores d’elaboració, creadors d’estil, mecànics, científics, cantants amateurs, humoristes de pandèmia, ‘dj’ de ‘remember’... persones que no formaven part de l’‘star-system’ dels mitjans de comunicació convencionals als quals de cop i volta el ‘like’ els converteix en ‘celebrities’ sobtades. Tot i això, no cal tenir milions de seguidors per arribar a ser una persona anunci. Les xarxes socials han dinamitat el mercat de la publicitat i l’han canviat per complet. Les marques s’han adonat que per a les seves vendes és també efectiu i més barat que una persona amb seguidors que siguin el seu públic objectiu promocioni els seus productes a les xarxes amb una alta segmentació i amb aparença del consell d’una amiga, en lloc de les tradicionals campanyes massives que arribaven a tot arreu i caçaven per arrossegament. Ara les marques prefereixen pescar en un barril més petit, però molt homogeni. Milers de joves i no tan joves somien ser elegits per les marques per promocionar els seus productes quan comencen la seva etapa a les xarxes socials... i venen els seus perfils per ben poc. Si bé en la publicitat tradicional les ‘celebrities’ tenien un caixet milionari que vinculava la seva imatge a una marca, ara els perfils més amateurs esperen rebre el missatge d’una marca que els envia productes gratis a canvi que els venguin... Però no es creguin, això no només passa a les xarxes, aquest tipus de pràctiques també s’ha exportat a les grans campanyes publicitàries i persones ben conegudes es presten a fer promocions a canvi d’un pagament en espècies més o menys abundant o simplement per guanyar notorietat... Total, si no ho fas tu, ho farà algú altre que vulgui estar en la teva posició demà. Així doncs, s’està produint un doble fenomen; d’una banda, s’han precaritzat les condicions econòmiques sota les quals les marques contracten la imatge pública de determinats perfils, i, de l’altra, s’ha democratitzat el mercat publicitari, i ja no cal guanyar no sé quants campionats del món o tenir la credibilitat d’un presentador d’informatius per vendre. Ara manen els ‘likes’. I així arribem al revers tenebrós de la qüestió. Com que l’únic que cal són seguidors, hi ha gent que està disposada a tot per tal d’aconseguir-los. La humiliació dels més febles, fer bromes que són ‘putades’ a gent que no coneixes i que saps que no et posaran al teu lloc, criticar fins a la humiliació els altres, estafar dos euros a treballadors sota l’amenaça que paguin una publicitat que no han contractat... Ens trobem davant el mercat persa de l’atenció i en la nostra condició d’humans hi ha que allò criticable mereixi tot el nostre interès, tot i que sigui per a això, per criticar-ho... I així és com aquesta columna compleix el propòsit del que busca notorietat a qualsevol preu, per menjar gratis unes empanadilles, que et critiquin però que diguin bé el teu nom.

El més llegit