Que la llibertat de paraula es vegi cada vegada més restringida en països com Espanya (deixem la de manifestació per a un altre dia), poc mèrit val als governants, i menys als seus socis. Entre Salman Rushdie i Pablo Hasél, mateix principi, diferència de grau. L’objectiu de segles de lluita de la cultura contra la intolerància, iniciada per Erasme, no era precisament arribar a la situació d’avui, en què si la teva llengua travessa els límits fixats pel poder establert te la carregues. La realitat del món d’avui va per cultures, per actituds, per religions. Aquí és de retrocés, malgrat que benvingudes siguin les mesures del Papa Francesc, que dificulten a l’extrema dreta emparar-se amb el catolicisme. En l’Islam és estable, de resistència contra els avenços de la llibertat i la igualtat. La diferència: en nom del cristianisme no s’infligeix el mal; per salvaguardar l’islamisme és necessari causar-ne tant com convingui.