Joan Laporta, ‘El bon patró’

Tot, absolutament tot, s’ha fet amb i pels diners. Tot. Aquella música que sonava a planter, a Ansu Fati, Gavi, Nico, Jutglà, Abde, Balde, Collado...ha passat a millor vida. Tot s’ha fet amb diners i amb amics, amb col·legues, amb còmplices. Tot. Les operacions que s’han fet, totes les importants, s’han fet per i amb molts diners, res d’habilitats estranyes, cridaneres o dignes d’elogiar. Des del primer fitxatge, el gener passat, de Ferran Torres, que va costar la barbaritat de més de 50 milions d’euros, fins a l’aterratge de Jules Koundé, també per més de 50 milions d’euros, tot, tot, s’ha aconseguit amb diners comptats. Amb diners i amb les trucades de Xavi Hernández, que ha sigut qui ha convençut els futbolistes. Els tan elogiats Rafa Yuste, Mateu Alemany ‘Paremany’ i Jordi Cruyff s’han limitat a la paperassa. No ens enganyem, siguem clars. Les anomenen ‘palanques’ I els diners han sigut a costa, no de les anomenades ‘palanques’, terme amb què hem combregat tots, sinó de vendre futur, hipotecar ingressos a 25 anys vista. Que a tots els rics implicats en aquest nou negoci, des de l’amic Darren Dein, que va ajudar a convèncer Spotify, fins a ‘El bon patró’ Jaume Roures, passant per altres col·legues llampants que li han donat un cop de mà a Joan Laporta, com el representant israelià (amic i soci) Pini Zahavi o l’exfutbolista Anderson Luis de Souza ‘Deco’, els interessa que el Barça generi palanques, mogui centenars de milions i s’endeuti fins a les celles, és evident ja que, al final del camí, qui sap, potser aquests favors s’acaben convertint en accions de la futura Barça SAD. Témer-ho, ho tem tothom. L’últim divendres, que va estar a punt d’assolir el rècord de la matinada dels avals en la qual, per cert, també va estar implicat ‘El bon patró’, ha sigut, simplement, una prova més que el Barça actual, en efecte, està sent gestionat en to familiar, en to amistós, entre col·legues. Comença la festa L’acord de la quarta palanca amb la companyia més professional de totes se’n va anar en orris i, de sobte, va aparèixer un amic que va dipositar els 100 milions «perquè puguem veure el Barça que volem». I és que, desapareguts els avaladors (per cert, Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, ningú sap on és, ‘missing’ total), fugit Ferran Reverter, exiliat Jaume Guardiola al Cercle d’Economia, Laporta no té qui el faci reflexionar sobre el risc de les seves operacions. 21.00 hores. Camp Nou. Ple absolut. Eufòria galopant. Esperant el primer 5-1 de la temporada. Com diria Johan Cruyff, els diners, molts, al camp i els seguidors, els aficionats, els socis i abonats més contents que un gínjol, sabedors que tot s’arregla guanyant i indiferents al fet que, en les minimalistes assemblees telemàtiques en les quals els van concedir tota mena de permisos la junta de Laporta, es posessin els fonaments d’una moguda de milions tan escandalosa que només l’entenen, comparteixen i celebren aquells que sempre han estat a prop dels diners, de molts diners. És evident que ‘El bon patró’ ha passat a ser Joan Laporta. Ja veurem com acaba la pel·lícula.

El més llegit