Els censos posen xifres i detall a fenòmens, l’últim que ens dona un bany de realitat és el que apunta que aquesta setmana la ciutat de Venècia acaba d’arribar a una fita històrica: ha baixat de 50.000 habitants. 70 anys enrere, els venecians reconeguts al padró municipal eren 120.000. Moviments migratoris, apartheids, guerres, catàstrofes climàtiques han empès moviments en milers de ciutats en la història. A Venècia, la gent se’n va perquè la turistificació de la ciutat els ha expulsat. És una gentrificació curiosa: els habitants no es reemplacen, no arriben nous ocupants més rics, per exemple, que puguin suportar la pressió financera dels preus desorbitats de la ciutat. Ningú vol viure a Venècia, però tots hi volen anar a visitar-la i veure-la. ¿No és una paradoxa?