Article d’Astrid Barrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La dècada perduda

Des del 2017 no hi ha hagut cap millora ni en el nivell d’autogovern, malgrat la taula de diàleg, ni en el seu exercici. I tant a Catalunya com a España les expectatives de la ‘nova política’ han estat frustrades; estem pitjor de com estàvem i les reformes necessàries encara estan pendents

Al setembre es compliran deu anys de l’esdeveniment que va suposar el tret de sortida del procés, entenent com a tal el període de la història política catalana caracteritzat per l’increment del suport de l’independentisme i per la celebració de consultes d’autodeterminació il·legals, que van culminar en l’infructuós intent de secessió unilateral el 2017. Es tracta de la dissolució anticipada del Parlament realitzada per Artur Mas el 2012 després de la multitudinària manifestació convocada per l’ANC amb motiu de la Diada, sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’, i després que Mariano Rajoy, en un moment en què Espanya es trobava al caire del rescat econòmic, rebutgés taxativament la possibilitat de dotar Catalunya d’un pacte fiscal, un règim de finançament similar al concert basc, al·legant la inconstitucionalitat de la proposta. Després de la negativa de Mas, sorprenentment, va ser rebut entre crits de joia a les portes del Palau de la Generalitat i al poc va convocar unes eleccions en les quals esperava reforçar la seva posició, per mitjà d’una majoria absoluta.