Poden haver sigut insurgents infiltrats en territori enemic, membres de les unitats especials ucraïneses, míssils subministrats per algun país estranger que no vol donar-se a conèixer, drons armats o fins i tot míssils desenvolupats per Kíiv a partir d’algun model existent als seus arsenals. Però el que sembla molt més improbable és que, com pretén Moscou, siguin simples accidents o explosions fortuïtes que acaben destruint ponts, estacions de radar, dipòsits de munició i combustible o fins i tot avions i helicòpters d’atac. Així ha passat aquests últims dies, per exemple, a Txonhar (pont que connecta l’óblast de Kherson amb Crimea), a l’aeròdrom de Saki (a Crimea), o fins i tot a Bielorússia (a l’aeròdrom de Ziabrovka).
La campanya militar (60) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ucraïna àmplia els horitzons de combat
Moscou es veurà obligat a reestructurar les cadenes logístiques i la ubicació de les bases de proveïment, que haurà de dispersar i allunyar encara més per evitar que siguin destruïdes
Soldats ucraïnesos vigilen la frontera de Crimea amb Rússia a Jerson. /
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"