Els anomenaven ‘bombillaires’, perquè eren associacions de comerciants per penjar les bombetes de Nadal. Pel que sembla, el 1955 ja n’hi havia una vintena. En alguns barris començaven a organitzar-se també comissions veïnals, però només van ser legals a partir de 1964. Va ser a l’estiu de 1972, fa ara just mig segle, quan es va fundar la FAVB, compartint en el seu si interessos diversos, d’una banda comercials i d’una altra reivindicatius, en plena dictadura franquista. El moviment veïnal barceloní va arribar a un gran desenvolupament durant la transició, ja que havia servit de trinxera de moltes lluites. I esperava, amb la democràcia, tenir un paper rellevant dins de la gestió de la ciutat. Però les eleccions municipals de 1979 van suposar un desengany. El flamant nou alcalde socialista, Narcís Serra, va decidir ignorar els moviments veïnals. El seu partit considerava que els vots, en l’acabada d’estrenar democràcia, eren els únics avals que legitimaven la governança de la ciutat. Va començar llavors una etapa dura per a les associacions, que van passar de ser portabanderes de les reivindicacions ciutadanes, a gairebé marginals. La seva independència dels partits polítics els va passar factura.