Com que de les municipals no podem dir res que no siguin empats i coalicions més o menys estranyes, com que el sondeig del CEO ha causat una mica rebombori, i atès que que l’agost és temps d’especulacions, promourem una premissa que hauria de ser el punt de partida de qualsevol prospectiva sobre el futur de Catalunya. La premissa fa així: si ERC té en el futur alguna possibilitat de mantenir la presidència, farà els possibles i els impossibles perquè així sigui. Això té una conseqüència que no tots els analistes prenen en consideració, que por molt guanyi Illa, la possibilitat de ser investit president de la Generalitat no dependrà d’ell sinó de les matemàtiques alternatives. Si l’independentisme perd la majoria absoluta o Junts recobra l’hegemonia davant dels seus rivals, Illa pot ser president. Si Aragonès o qui el substitueixi no troba una suma que el porti a la presidència, Illa pot ser president. Si hi ha una altra opció, per molt que guanyi, Illa es quedarà com ara, amb una victòria a les urnes que es traduirà un cop més en irrellevància política.