Article d’Ana Bernal Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Funcionen els protocols amb les punxades?

Les rialles i les preguntes a les víctimes sobren quan necessiten certeses i empatia

Epi_rc_es

Escolto la declaració d’una jove a ‘À Punt’. Explica que estava amb unes amigues, que va passar un grup de nois que les van empènyer i que, de sobte, va notar una punxada. Als sis minuts, va sentir una baixada de tensió. Va anar a un punt lila, que el Ministeri d’Igualtat defineix com a «espai segur per denunciar agressions masclistes». Allà, li van respondre entre rialles: «¿Com que t’han punxat? ¿Això què és?» Ella comenta que la faran plorar, que no li fan cas. Va a la Guàrdia Civil, els mostra la punxada, però és a ella a qui pregunten si potser és efecte d’un cop de calor. Després, va a un centre mèdic, però tampoc va ser atesa amb diligència.