El record em diu que, fa 20 anys o més, l’articulista que es quedava a Barcelona el mes d’agost ho tenia molt fàcil: tard o d’hora escrivia un article sobre la sort de viure en una ciutat gairebé deserta. Sí, és veritat que moltes fleques i quioscos tancaven per vacances, però hi havia una solidaritat en el sector i sempre trobaves els diaris i el pa del diaa prop, fent una passejada pel barri. Tot i que feia calor (però menys que ara), la sensació d’apocalipsi quedava relegada pels avantatges de la buidor estival: aparcaves amb el cotxe a tot arreu, trobaves taula al restaurant sense haver de fer cues, els bars nocturns et rebien alegrement